La caixa i la clau de la caixa

Què faria jo si tingués la caixa i la clau de la caixa?

Bé, inicialment destinaria els diners (els diners de la meva societat) que m'espoliaven cada any (en concepte de contribució solidària) a eixugar el deute... No se, poder pagant totes aquelles factures atraçades i posant al dia els meus comptes. Així deixaria de pagar els interessos dels crèdits, la gent tornaria a comprar i augmentarien els meus ingressos.

Llavors, explicaria a tothom lo bé que sé gestionar la caixa i lo malament que ho feien els altres. Ho repetiria cada cap de setmana fins que la gent s'ho sabés de memòria.

Llavors, em buscaria un equip de treball de confiança. Tothom sap que lo difícil no és arribar, sinó mantenir-se. Seria gent del meu entorn proper que anirien substituint els meus antics col·laboradors. El fill de tal, l'expresident de qual, el meu ex no se que... Molts d'ells probablement ja els tenia treballant amb mi, així que tampoc cal canviar a tothom.


Quan ja tingués un bon equip de treball, m'encarregaria de repartir els diners fent inversions estratègiques perquè tothom se'n beneficies. Perquè jo parteixo del principi que com millor va la meva societat, millor aniré jo. Tot i així, encara que tots siguem iguals, alguns som més iguals que d'altres. Llavors, faria les següents inversions en personal i contractes a tercers:
- 100 a A
- 100 a B
- 100 més a C
- 200 a D per compensar que l'any passat només els hi van donar la meitat
- 300 a E perquè la seva feina és més difícil
- 1000 a F perquè un cop em va aconseguir un bon contracte. A més, la seva família sempre ha treballat perquè no em faltés de res.
- 1500 a G perquè hem treballat molt dur junts fins a arribar aquí i ha estat capaç d'acabar amb molts enemics de la societat.
- 1800 per mi perquè sóc la persona més important d'aquesta societat.

En realitat aquests números són orientatius ja que com que sóc el jefe, em pujaré el sou un 30% l'any que ve si estic satisfet amb el que he fet durant l'any.

Un cop vaig sentir un dels treballadors que es queixava que jo tenia un sou massa alt. A veure si es pensa que la meva feina és tan fàcil? Una persona que només pot aspirar a una feina de 100 (i no decent) pot fer la feina que fa una de 1500. Que s'ha de ser molt ambiciós i els ha de tenir molt ben posats un de 1500 (diga-li Alfa+ si vols).


Per aspirar a lo més alt, l'ambició és el que conta. I res més. Has de ser capaç de defensar la teva postura per davant de qualsevol altre opinió. Has de trobar la manera de lligar tots els arguments encara que impliqui fer quatre nusos de mariner (i no t'ho creguis) i sempre que puguis intentaràs ridiculitzar al teu enemic deixant-li anar un "¡Que se jodan!" espontani de tant en tant. Bé, la fórmula de l'èxit és molt complexa i tampoc crec que l'arribessis a comprendre, així que no em facis perdre el temps.


Ara, amb un equip sense fissures, començaria a fer inversions estratègiques amb els meus diners. Primer faria grans inversions que m'agüessin quedat endarrerides per la falta de fons. Contractaria a empreses que haguessin estat al meu costat des del principi (o si això es nota molt, intentaria jo posar-me al costat de les empreses guanyadores). Els hi dec tants favors que, bé... al final a qui li importa si la feina la fa aquesta o l'altre empresa? Amb això espero, evidentment, que algun dia ells ho tinguin en compte i si més no, que quan se m'acabi el contracte aquí, que em contractin ells com a compensació pels serveis prestats.

Llavors, destinaria una petita part del pressupost a despeses ordinàries. De fungibles, vaja. El primer dia em demanaria amb aquest pressupost uns fungibles a la brasa i el segon spaguettis al fungible. Com que havia pressupostat més diners dels gastats, el tercer dia convidaria a un amic. Amb el temps, l'amic oferiria una bona feina a la meva filla. La qual cosa és d'agrair. I destinaria una nova partida de despesa extraordinària a contractar els serveis del meu amic, tal vegada en substitució d'alguna altre empresa que m'estava donant el mateix servei per un preu més ajustat.

Sí, probablement estàs pensant que això té pinta d'acabar molt malament, oi? Bé, no et preocupis. Jo estaré bé. Quan les coses es comencin a torçar, jo seré acomiadat i m'indemnitzaran amb un sou per tota la vida. Li deixaré el marron al següent que vingui i jo em dedicaré a "treballar" per aquella empresa de la que us parlava abans.

O què us penseu? S'ha de ser molt ambiciós i s'han de tenir molt ben posats per guanyar el que jo guanyo!

P.D.: He posat uns quants enllaços. Els que més recordo dels últims temps, però n'hi ha molts més (i de més actuals segur). Si trobes que en falta algun envia'm-el!