Internet i sobretot els telèfons mòbils han agilitzat la comunicació
entre nosaltres. Crec que és obvi que tinc en les mans
una font inesgotable de coneixement i una eina bàsica d'organització (a part d'entretenir). A més, a la cartera, en el DNI per ser més concret, hi porto la signatura digital que em permet identificar-me legalment i a tots els efectes des de qualsevol lloc. Això ha passat molt desapercebut en general però espero poder-ho fer servir molt en el futur.
"Els temps canvien". Com a afirmació és una obvietat. Les coses sempre canvien amb el temps. Quan ens fem grans no ens n'adonem fins que ens aturem per mirar endarrere. Altres vegades els canvis són bruscs i evidents. Hi ha un altre cas i és en aquest que ja fa dies que hi penso. Quan la societat evoluciona i ens neguem a acceptar-ho com els hi està passant als polítics d'aquest país.
El meu Facebook bull de ràbia i sobretot d'impotència i suposo que el vostre també. Buscant l'origen d'aquesta sensació d'impotència m'he adonat que és la impossibilitat de fer sentir la nostra veu. El fet que el clamor popular acabi sempre oblidat o ofegat. És això, en definitiva, el contrari al que és la democràcia entesa en el seu sentit literal, no? El govern del poble.
El sistema democràtic actual tanca les portes del govern als ciutadans i només permet participar un
cop cada 4 anys i això no és participar de la vida política. I què ha de fer algú com jo que no s'identifica amb cap de les opcions? No em passa pel cap muntar el meu partit. Sortir al carrer alçant la falç és eficaç, però també traumàtic. L'única opció que se m'acut és fer servir les Iniciatives Legislatives Populars (ILPs) i utilitzar-les a mort. He estat fent una cerca ràpida i en realitat està tot apunt perquè això passi.
Igual recordeu una de les últimes ILPs que es van aprovar al parlament de Catalunya que va permetre prohibir la tauromàquia. En aquest cas, es requerien 50.000 signatures (sí, la signatura digital també es pot fer servir per signar una ILP) i se'n van recollir més de 180.000. Per desgràcia les ILPs tenen fortes limitacions respecte quin tipus de llei proposen modificar. És estrany, contant que encara que aconsegueixis les firmes les propostes de llei hauran de passar per el parlament. Potser els polítics tenen por que la gent del carrer pugui posar final a totes aquestes injustícies que s'estan cometent i a tots els privilegis que s'han auto-atorgat. Per si algun polític o aspirant a ser-ho llegeix això, tranquil. No proposo eliminar el sistema parlamentari actual sinó completar-lo.
A mi ja fa temps que em van començar a demostrar que el
govern no és del poble sinó dels polítics. Insisteixo, participar un
cop cada 4 anys no és participar de la vida política. Trobo que un nom apropiat
seria politicràcia; el govern dels polítics. Bé, potser vaig tard i això hauria estat apropiat uns anys endarrere. Actualment, el poder el tenen els que controlen els grans capitals a qui han venut l'ànima.
Per això, ara tenim la formació i les eines necessàries per ser part del sistema de presa de decisions de forma eficient. Recuperar la democràcia que hem perdut al sotmetre el poder polític al poder econòmic i permetre per primer cop en la història de la democràcia que la gent del carrer participi de la vida política sense haver de formar part de cap partit.
Però llàstima, aquesta petita proposta és una utopia. Ens haurem de conformar amb tornar a llegir:
"Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que d'altres"
La Revolta dels Animals (George Orwell, 1945)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada